TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT: GUIA PER IMPRESSIÓ 3D
Qui som
Som dos alumnes de segon de batxillerat, de l'Institut Marianao de Sant Boi de Llobregat, el Mario i el David.
Ens agrada molt el tema de la impressió 3D i les possibilitats que te en tots els àmbits, des de l'enginyeria fins la medicina.
HISTÒRIA DE LA IMPRESSIÓ 3D
Extret de www.http://impresorad3d.com/
HISTÓRIA DE LA IMPRESSIÓ 3D
La impressió 3D és un sector molt recent, que encara ha d'explotar entre el gran públic.
Tot i això, el seu origen és més prematur del que molta gent pensa. Quan un cerca a Google impressores 3D història, la informació que apareix fa referència als anys 80 com l'època en què apareix aquesta tecnologia. Tot i això, el seu origen, es remunta molts anys enrere.
ANTECEDENTS A LA IMPRESSIÓ 3D
Va ser al segle XIX quan van aparèixer les primeres idees relacionades amb la recreació automàtica d'objectes en tres dimensions. François Willème, un escultor francès, va crear el 1859 el que és considerat el primer intent d'escàner 3D de la història. Ho va fer col·locant 24 càmeres per prendre una mateixa instantània des de diferents perspectives.
PRIMERS INTENTS FALLITS
L'any 1981 es presenta la primera palesa relacionada amb la impressió 3D. El projecte estava dirigit per l'investigador Hideo Kodama, de l'Institut de Recerca de Nagoya. Kodama pretenia crear peces sòlides mitjançant l'enduriment d'una tina de fotopolímer amb llum UV. El projecte de Kodama mai no es va arribar a desenvolupar, i no va ser l'únic a córrer la mateixa sort. A França, Alain Méhauté treballava a Alcatel fent rèpliques de peces geomètriques amb formes fractals. Le Méhauté va decidir compartir el seu problema amb Olivier de Witte, un amic que treballava en una subsidiària d'Alcatel. De Witte era expert en el treball amb làser, i va descobrir que determinats líquids podien ser curats amb làser.
NAIXEMENT DE LA IMPRESSIÓ 3D
En la segona meitat dels anys 80, neixen oficialment les tecnologies d'impressió 3D SLA, SLS i FDM.
Origen impressió 3D SLA:
L'any 1984 està marcat a foc a la història de les impressores 3D. És aquell any quan Chuck Hull inventa l'estereolitografia (SLA). Aquest mètode d'impressió 3D es basa en la sintetització per capes usant un làser. Uns anys més tard, el 1986, Hull patenta el seu invent i funda 3D Systems, la primera companyia del sector. 3D Systems també serà la primera empresa a oferir una impressora 3D SLA comercial, en concret el seu model SLA-1.
NEIX LA IMPRESSIÓ 3D SLS
Pocs anys més tard, apareix el primer sistema alternatiu d'impressió 3D. Corre l'any 1987 i Carl Deckard, investigador de la Universitat de Texas, inventa un sistema que sintetitza pols de resina per convertir-lo en sòlid. Neix així la impressió 3D SLS. Com l'invent de Hull, la màquina ideada per Deckard funciona amb un làser, però sintetitza pols en lloc de resina líquida. La primera màquina que Deckard dissenya amb aquest sistema es va anomenar Betsy.
No obstant això, encara que és cert que aquest mètode d'impressió va sorgir fa força temps, la primera impressora 3D SLS comercial no va aparèixer fins a l'any 2006.
IMPRESSIÓ 3D FDM, la 3ª en arribar
Les impressores 3D FDM són les més conegudes avui dia i representen un gran percentatge del mercat. Com la majoria ja sabreu, la tecnologia FDM es basa en la deposició de filament fos. El filament s'escalfa per poder ser extruït a través d'un filtre i es diposita en una plataforma o llit calent. L'any 1988 també és important per a la història de les impressores 3D ja que és quan S. Scott Crump i Lisa Crump patenten la tecnologia FDM. El 1989 funden Stratasys, que avui dia és una de les companyies més importants del sector a nivell d'impressores 3D professionals
Anys 90: la impressió 3D arriba a sectors professionals
A 3D Systems Corporation o Stratasys se'ls uniran als anys 90 altres com Z-Corporation, ARCAM o Object Geometries.
És en aquesta època quan la impressió 3D arriba a sectors com l'odontologia, la fabricació de pròtesis o la medicina. fins i tot, a finals de la dècada diversos científics de l'Institut de Medicina de Wake Forest van ser capaços de crear el primer òrgan en un laboratori, utilitzant una tècnica basada en la regeneració d'òrgan amb les seves cèl·lules. Aquest va ser el primer pas que es va fer al camp de la bioimpressió 3D. Amb l'entrada del segle XXI , Les impressores 3D seguien sent un producte car i enfocat a àmbits professionals, però l'espectre cada cop s'anava obrint a més sectors: construcció, joieria, automoció, disseny de figures decoratives i molts d'altres.
Apareixen les impressores 3D open source
És el 2005 quan succeeix aquesta fita necessària per a la història de la impressió 3D. Aquell any Adrian Bowyer funda el projecte RepRap, una iniciativa que pretén crear una impressora 3D de codi obert i autoreplicable, és a dir, que es puguin imprimir les seves pròpies peces per fabricar nous models.
Tot i això, és la iniciativa Fab@Home de la Universitat de Cronwell la que aconsegueix posar al mercat la primera impressora 3D de codi obert.
Tot això suposa un pas endavant important en l'accés a les impressores 3D d'usuaris a les llars o centres d'estudis. És en aquest temps quan comença a aparèixer la figura del maker com a aficionat a la impressió 3D.
L'arribada definitiva de la impressió 3D a la llar
La dècada del 2010 està marcada per l'arribada definitiva de les impressores 3D a les llars. Tot i que encara falta molt camí per recórrer. Gran part de culpa d'això ho tenen companyies com Makerbot, que el 2009 va posar al mercat el primer kit d'impressora 3D. Permeten a l'usuari comprar impressores 3D barates a canvi de muntar-les i calibrar-les per si mateix. Moltes d'aquestes impressores 3D barates han permès l'entrada de gran quantitat de nous usuaris en aquest món. Alguns dels models més coneguts són l'Anet A8 o la Creality Ender 3, entre d'altres.
Font: http://impresorad3d.com/